FET PER : MARCOS SÁNCHEZ MARTÍN

ETIQUES -MATERIALS

En primer lloc La seva teoria ètica es troba exposada a dues obres cabdals: la “Fonamentació de la metafísica dels

costums” (1785) i la “Crítica de la Raó Pràctica” (1788). Tot i que la raó humana és una facultat única, segons Kant posseeix una doble funció: és capaç de conèixer “com és” la naturalesa humana (raó teòrica), però també és capaç de conèixer “com ha de ser” la conducta humana (raó pràctica), és a dir, “què he de fer?”. Mentre a la raó teòrica li interessa allò que es dóna a través de la intuïció sensible i

formula les seves lleis a través de judicis (“l’aigua bull a 100 oC”), a la raó pràctica li interessen “els fonaments de la voluntat” (allò que condiciona les nostres decisions a l’hora d’actuar). Aquesta segona Crítica no es proposa determinar quin és l’ideal moral, que cadascú ja posseeix en la seva consciència, sinó quines són les condicions que fan possible un ideal moral en general.

en segon lloc La majoria dels filòsofs han intentat identificar, primer, allò que consideraven el bé últim de l’ésser humà i, després, han prescrit les normes morals necessàries per assolir aquest bé. El resultat ha estat el que ell anomena ètiques materials.

Són les que qualifiquen una acció com a bona o dolenta segons la consecució d’un fi particular. Són «a posteriori» ja que l’experiència ens indica els mitjans a través dels quals hom pot aconseguir un fi determinat. Per exemple, actuar per aconseguir la felicitat (Aristòtil), actuar per aconseguir el plaer (Epicur). L’aristotèlica i l’epicúrea són dues ètiques materials.

empírics, és a dir, s’han obtingut mitjançant generalitzacions fetes a partir de l’experiència (a posteriori). Així, uns han trobat el bé últim de l’ésser humà en la felicitat (Aristòtil, sant Tomàs), altres en el plaer (Epicur),



heterònoms, és a dir, són imposats des de fora meu i, per tant, no imposats per la meva raó. Per exemple, en el cas d’una ètica eudemonista, jo no cerco la felicitat perquè sigui una decisió de la meva voluntat



hipotètics, és a dir, són condicionals perquè ens obliguen a fer una acció concreta per aconseguir un fi determinat. Per això tenen la forma “si…. llavors ….” (“si vols arribar a ser vell, has de tenir cura de la teva salut”).

Reflexió personal:

1. Creus que tota acció humana es pot jutjar de bona o dolenta segons les seves conseqüències? (Raoneu i argumenteu la resposta entre 5-10 línies)



en primer lloc davant aquesta situació sempre es fa , sempre que es sol fer una cosa es provoca això , llavors jo estixc d´acord amb aquesta qustioó degut a que per una banda si li dones un cop a alguna persoian pot tenir bones repercusiuons malgrat que l´acte en si no es bo, llavors de vegades fer coses no tan bones poden ocasionar bons destins per exemple si insultes a una persona que fa bullyng i li fiques la bronca potser que es dongui compte i llavors serveix per que no torni a fer això ni res dolent llavors per aquesta questio considero que la millor foirma de veure les coses es veient les consequencies que poden tenir



2. És pot obligar a una persona a fer una acció que ella no vol fer? (Raoneu i argumenteu la resposta entre 5-10 línies)

malgrat que hem fasi malament respondre ja que es una pregunta reialemnbte forta considero que si es posible obligar, per exemple de petits i sempre ens obligen a aanr a l´escola i no tots volen anar, també altres no volen pagar impostos i paguen llavors sempre ens obliguena fer segons quines coses pero per un sltre canto hi hanm diuferetns graus de fer aquestes coses però en si sdi que ens obligen desde sempre



3. Creus que és possible que una persona actuï bé per ella mateixa sense que ningú li hagi explicat que està bé o malament? (Raoneu i argumenteu la resposta entre 5-10 línies)

considero que a la vegada si pero a la vegada no, per la part de que si pot averhi la posiblitat de que ningu li hagi dit res pero per l´altre banda aconsegueiuveure bons exemples o situacions quye facin que actuii de una forma o l´alatre pero per la altre banda considero que a base de correctors i de consells i coses semblas es pot aconseguir ja que normalment son co sells de persones que han viscut més o altres coses que tu per la qual cosa això provoca que a base d´aixo tu puguis viure totalment diferent i puguis aprendre

ETICA FORMAL KANTIANA

En primer lloc

Kant rebutja les característiques de les ètiques materials. Quina alternativa proposa? Afirma que per
actuar necessitem normes (màximes en diu ell), però no cerca una ètica que prescrigui normes
concretes, sinó una ètica que ens indiqui quina és la forma que ha de tenir qualsevol norma per
ser moral. Per això, l’ètica que ens proposa és una ètica formal

En segon lloc

Kant defineix el deure com “la necessitat d’una acció per respecte a la llei” (observació: quan Kant diu
“llei” aquí, no es refereix a la llei escrita del Dret, sinó a la llei moral). Això significa que el que ha de
guiar-nos en el nostre actuar ha de ser una llei moral objectiva, vàlida per a tots els éssers
humans. Quina seria aquesta llei moral?

En tercer lloc

Aquest és , segons Kant, el PRINCIPI OBJECTIU DE MORALITAT (= IMPERATIU CATEGÒRIC), el
que serveix de fonament a tots els judicis morals. Per què? Perquè és:

a) un principi universal, és a dir, vàlid per a tothom i en tot moment. No està determinat per cap fi,
sinó només pel compliment del deure (com a exigència interna de la racionalitat).
b) un principi a priori, ja que no s’ha tret de l’experiència.
c) un principi autònom, ja que la voluntat no se sotmet a cap altra llei que la que ella mateixa es
dóna. (Cal tenir present que el subjecte actua mogut per la bona voluntat i pel deure , no per
agents externs o diferents de la seva pròpia raó)
d) un imperatiu no hipotètic, sinó categòric. L’imperatiu és la forma que adopta la llei moral per a
la voluntat humana. Els seus judicis morals són absoluts, sense excepció

En Quart lloc

De les diverses formulacions que en presenta Kant, en destacarem tres:
1. Obra de tal manera que la teva màxima esdevingui llei moral universal per a tot el
génere humà.
2. Obra de tal manera que la teva voluntat pugui consederar-se a si mateixa, mitjançant la
seva màxima, com a legisladora universal.
3. Obra de tal manera que sempre prenguis la humanitat, tant en la teva persona com en
la de qualsevol altra, com un fi i mai com un mitjà.

Reflexió personal

4. Creus que els homes i les dones actuarien diferent si no fos pels càstigs i sancions
que imposa la societat? (Raoneu i argumenteu la resposta entre 5-10 línies): Considero que si , de fet es el que tothom en el fons del seu alma desitga , per exemple una persona que lo agrada robar no pot per que está prohibit inel castig es presso si per exemple no hinhagues castig llavors el que pasaría es que aquella persona ho Faria sempre llavors entra dins el debate de que les normes malgrat no ens agradin no podem negar de que nno es mantenem i ames hi hagi anarquía

5. Creus que l’imperatiu categòric Kantià, és possible de portar-lo a la pràctica?
(Raoneu i argumenteu la resposta entre 5-10 línies) : jo crec que si ja que reialment molts es basen en Fer tot desde els seus ulls i en part en benefici llavors provoca que es fáci i en alguns casos vagi millor

6. Creus que és possible no utilitzar a les persones en benefici propi? (Raoneu i
argumenteu la resposta entre 5-10 línies): per una banda considero que si ja que quan eres petit no utilitzaves a la gent per res i el mateix amb algunes persones pero potser en visqui millor aixì pero el problema es que Malgrat que pugus viure millor en alguns casos vius millor,vius en constant als altres .

T

ELS IMPERATIUS

En primer lloc Màxima: És el principi subjectiu de l’ obrar. Per exemple: un diabètic no pren sucre perquè és
perjudicial per a la seva salut. El sucre no és objectivament perjudicial, però si ho és per a la seva salut
en concret, i Principi o Llei moral = Imperatiu categòric: És el principi objectiu de l’ obrar: No es tracta d’un
principi, sinó del principi que serveix de fonament a tots els judicis morals. Prescriu com ha d’ actuar l’
individu que vulgui ser guiat només per la seva raó

En segon lloc Un imperatiu hipotètic és el que prescriu una acció com a bona per tal d’ assolir una finalitat
vàlida només per a mi, és a dir, subjectiva: «si vols ser feliç, sigues honest». S’ expressa en
forma condicional

En tercer lloc te tres características,
Autònom: L’individu ha d’actuar seguint els dictats de la seva pròpia consciència,
guiant-se només per mitjà de la seva raó.
Universal: Ha de valer arreu com a principi de legislació.
Formal: La voluntat no pot ser determinada pels continguts. L’imperatiu no em diu què
he de voler, sinó com he de voler allò que vull.

En Quart lloc L’imperatiu categòric no diu: “si vols … , has de ….”, sinó “has de ….., senzillament perquè és el
teudeure”. És una llei pràctica de l’acció que resulta vàlida sense condicions per a tot ésser racional.
Allò que determina, per tant, la moraliat d’una acció no és el contingut, sinó la intenció amb què es fa.
“Res no es pot considerar com a absolutament bo a excepció de la bona voluntat” i a més L’imperatiu categòric aporta certament la regla bàsica per a una bona conducta, però no és suficient
perquè l’home no és un ésser racional pur sinó que té inclinacions i impulsos; .


Reflexió personal


7. Creus que algun comerciant del món, actuaria per amor al deure com explica Kant
a l’exemple? (Raoneu i argumenteu la resposta entre 5-10 línies)

Jo considero que si ,per que torhom que no estugui amb un amor gran a la seva empresa ja sigui per situación personal o per que está allí i res mes considero que arriba un punt en que busques nomes el benefici propi i a més considero que l’amor es una cosa que tothom busca com a primer objectiu



8. Estàs d’acord amb Kant que no hi ha res bo, excepte la bona voluntat? (Raoneu i
argumenteu la resposta entre 5-10 línies)


No considero que tingui rao per que en alguns casos la Bona voluntat no es Bona reialment , el Bo d’una persona es que sapiga les coses i sigui racional al menys desde el meu Punt de vista

ELS POSTULATS DE LA RAÓ PRÀCTICA.


En primer lloc Un postulat és una proposició que cal acceptar com a fonament d’un raonament posterior, perèn en si
mateix no es pot demostrar. Perquè la moralitat tengui sentit, ens cal suposar que són necessàriament
veritat els postulats següents.

En segon lloc La llei moral, a diferència de les “lleis” de la naturalesa, es pot desobeir i justament aquesta n’és la
característica essencial. Des del moment que en splantegem alguna cosa com un “deure”, com “allò
que hem de fer”, és perquè tenim la possibilitat efectiva de “no fer-ho”. No té cap sentit que suspenguem
el bolígraf en el buit i, tot deixant-lo caure, “ordenem”: , La llibertat, però, no és un objecte que poguem entendre des de la perspectiva de la racionalitat
científica. Al contrari, la ciència parteix de la convicció que en la naturalesa tot està determinat per
causes. La causalitat

En tercer lloc Per a Kant, la subjecció de l’ésser humà a la llei moral autoimposada (que pot obeir o violar) suposa
que és moralment lliure. És a dir, que pot prendre decisions mogut per màximes dictades per la seva raó
i al marge de la necessitat natural. Per tant, la llibertat és la condició de possibilitat de la llei mora

En Quart lloc Per què la immortalitat de l’ànima? Perquè en el món sensible no podem assolir la unió perfecta entre
virtut i felicitat –allò que ell anomena “santedat” o voluntat santa- i, per tant, hem d’acceptar que només
l’assolirem en un altre món. Atès que el perfeccionament moral és un deure, però sembla una tasca
infinita, cal suposar que ha de continuar indefinidament en una altra vida posterior.


En cinque lloc . «L’EXISTÈNCIA DE DÉU.»
I per què és necessari postular l’existència de Déu? Perquè Déu garanteix l’harmonia entre la felicitat
i el compliment del deure (la virtut), ja que, si no fos així, felicitat i deure serien com dues paral·leles que
no es troben mai. Si el fet concret de la nostra vida és que ens movem contínuament entre el que “és” (la
causalitat natural) i el que “hauria de ser” (l’ordre moral), llavors cal que existeixi un ésser superior en el
qual “ser” i “haver de ser” coincideixin sempre. Aquest ésser és Déu.


Reflexió personal:


9. Creus que els homes som lliures? (Raoneu i argumenteu la resposta entre 5-10
línies)
Desde el meu Punt de vista el son directamente pero indirectament no, degut a que Malgrat que podem tenir el lluite albedríu el que pasa es que vivim en una societat tecnológica i la cosa provoca que ens tinguin controlats per exemple en el móvil que sense posar res ja posen informacio Teva a més et marca el que es llavors sense que ens donen compte estem controlats .

10. Creus que tenim una «ànima» que viu després del mort del cos? (Raoneu i
argumenteu la resposta entre 5-10 línies)
Jo considero que si , o sigui despres de la Mort jo crec que el mostré cosa físic desapareix pero per l’altre banda l’anima no i ens anem a altre cos


11. Creus que existeix Déu? (Raoneu i argumenteu la resposta entre 5-10 línies)


Desde el meu Punt de vista no , el que es el personatge de Jesús si i está probat pero per l’altre banda no per que ja el posan de místic i de coses relacionades amb deus i mites i.no em.crec això a més Baix el meu Punt de vista crec que es un invent de personas que en el seu moment eren mes intelectuales que altres i servía com a model per tenir controlades a les persones llavors considero que no existeix en cap Mena de tipues de coses .